Ana Pujol va rebre, el passat mes de febrer, el Premi a Millor Dirigent d’Associació de l’ACDE com a dirigent de l’Associació Esportiva Internacional de Propietaris de Patins a Vela (ADIPAV). Era el reconeixement a una llarga trajectòria vinculada al món de la vela. Pujol no només hi ha competit, sinó que també ha treballat per revindicar-la com a disciplina amb un gran potencial pedagògic dins de l’ensenyament de l’Educació Física. Ha estat campiona de Catalunya en navegació amb patí de vela múltiples vegades, fins i tot amb vint anys de diferència, perquè és una embarcació que coneix des de fa gairebé cinquanta anys. Defensa que hi ha molta feina a fer a l’hora de promoure aquest esport arreu del litoral mediterrani i també critica la discriminació estructural que les dones pateixen tant en l’àmbit dirigent de les entitats esportives com en el món de l’esport en general.

La teva trajectòria està molt vinculada a la vela. Com vas descobrir aquesta disciplina i què et va enganxar a navegar?

Vaig pujar per primera vegada a un Patí de Vela el 1972, any en què es funda el Club Nàutic Pineda de Mar, on passàvem part de l’estiu. El meu pare, un dels socis fundadors, ens va regalar al meu germà i a mi un patí de segona mà i va ser a partir d’aquell moment que es va generar una afició que es va anar enfortint amb el pas dels anys. Això vol dir que porto 51 anys navegant en aquesta embarcació genuïna i que l’afició és del tot consolidada: no ha passat per moments crítics ni de baixa.

Què et va portar a fer el salt al món de la competició de patí de vela?

Els meus primers passos en la competició van ser el 1975 i el 1976 i he de dir que des d’aquell moment no he deixat de competir. Tant la navegació de forma lúdica com la competició m’apassionen i és difícil fer la comparació entre els dos mons. Les regates et sedueixen i inclús es podria parlar d’addicció. 
Crec que en el món en què ens movem i la vida de vertigen que portem, les regates impliquen un compromís que et facilita obligar-te a reservar aquest moment per gaudir del teu esport.
 En la navegació més lúdica, si no ets de vacances, sempre poses per davant altres compromisos familiars i laborals.
 Suposo que amb el fet d’anar anar aconseguint uns resultats satisfactoris, la motivació va a l’alça.

Tens una trajectòria de més de quatre dècades d’èxits esportius i un palmarès que inclou campionats de Catalunya i Espanya. Quina és la clau per mantenir una trajectòria tan llarga i les ganes de competir?

El primer Campionat de Catalunya que vaig guanyar va ser l’any 1993, amb 37 anys. Al cap de 19 i de 20 anys, vaig guanyar de nou l’absolut de Patí de Vela el 2012 i el 2013.
 Aquest fet posa de manifest que l’edat evidentment és important, i que com més jove més aptituds físiques es tenen, però que el coneixement i l’experiència acaben sent un factor clau i que complementen tota la resta.

Els navegants de Patí de Vela no som professionals, som totalment amateurs. El que sí és cert és que en funció del moment en què et trobes respecte d’estar compenetrat i cohesionat amb la teva embarcació, amb màxima credibilitat en tu mateixa i amb màxima concentració, tens un rendiment millor o pitjor. Per tant, si a una edat avançada continues tenint un rendiment esportiu interessant, això fa que la motivació no perdi intensitat. En Patí de Vela estem navegant patrons de molt diverses edats i amb possibilitats reals de podi. Molts dels campionats recents, els grand slams, han estat guanyats per patrons veterans, majors de 55 anys. Que tinguem possibilitat de navegar amb joves i posar en valor l’experiència dona un valor afegit al nostre esport.

Algun consell a algú que es vol iniciar en el món de la vela i la navegació?

Difícil donar consells, però el que és més important en qualsevol activitat humana és que has de gaudir amb el que fas.

Per cert, per què s’anomena també Patí Català?

La veritat és que aquesta denominació ens la van atorgar els francesos.

En Patí de Vela estem navegant patrons de molt diverses edats i amb possibilitats reals de podi. Molts dels campionats recents, els grand slams, han estat guanyats per patrons veterans, majors de 55 anys.

El món educatiu al voltant de la muntanya comença a promoure la vinculació amb l’esquí. Quines experiències educatives hi ha amb els centres educatius de costa i el mar? Ho ha de fer tot només la Federació?

La Federació pot tenir un paper més o menys rellevant, però jo que vinc del món municipalista he de dir que els ajuntaments i centres escolars hi tenen molt a dir i a fer. En els diferents nivells acadèmics, s’han introduït tot tipus de programes, crèdits, tècniques, etc., que permeten la formació total i integral de la població. L’Educació Física no n’és la part menys important. És a través d’aquesta àrea de formació acadèmica que es van començar a preparar programes per a l’aprenentatge de la navegació a vela. La pròpia dinàmica de treball ens va permetre veure que la vela era una activitat multidisciplinària.

Si bé l’activitat física era una part important, no era menys important la relació entre persones introduïdes en un entorn distint del nostre (que som terraqüis). El coneixement dels esforços de la natura ens connectava en el món de les ciències matemàtiques i físiques; la presència i utilització de forces de la natura ens posava en contacte amb la meteorologia, la geografia, etc., i utilitzar els recursos naturals per aconseguir els nostres objectius era una eina acadèmica de valor indubtable. Si a més tenim en compte que la nostra població forma part del litoral català, i que el mar és el seu principal medi natural, queda clar que a les escoles i instituts tenen, en la navegació a vela, un producte on concentrar esforços per millorar la formació dels seus alumnes.

En conjunt, Catalunya, creus som un país prou marítim? Com hi veus la pràctica de la vela en les diverses modalitats?

Crec que no. Particularment sempre he estat molt crítica amb la promoció i difusió de l’esport de la vela arreu de Catalunya i tot el litoral Mediterrani. Crec que tenim unes condicions immillorables per tal de gaudir del nostre medi natural i que els agents que haurien de promocionar aquesta pràctica no ho fan en la mesura que caldria. Els agents municipals en són un exemple. Haurien de facilitar i promoure la pràctica d’activitats recreatives i esportives en el nostre medi natural, concretament a la platja i el mar, tot cobrint d’aquesta forma un dèficit que arrosseguem des de fa molts anys.
Haurien de promoure diferents programes amb el focus posat en:

• Incrementar els serveis ludicoesportius a la platja.
• Aprofitar l’entorn geogràfic i programar una activitat continuada a l’entorn natural.
• Prendre consciència de la importància de les activitats físiques i l’esport a la natura per 
desenvolupar els programes educatius de Medi Ambient i per la Salut a l’Escola.
• Conèixer les possibilitats de l’esport de la “vela” com a eina educativa.

Els objectius dels programes, entre d’altres, haurien de ser:

• Donar a conèixer a l’alumnat l’esport nàutic mitjançant “la vela” i el seu contacte amb el 
medi natural.
• Sensibilitzar en el respecte envers el mar i la natura.
• Consolidar les tècniques bàsiques esportives de cada modalitat perquè els joves puguin seguir practicant l’esport amb més confiança.
• Conèixer el material, embarcacions i nomenclatura que s’utilitzen en aquest esport amb la combinació de la part pràctica, teòrica i la de tallers nàutics i manteniment.

El mes de febrer passat vas rebre el Premi a Millor Dirigent d’Associació de l’ACDE com a dirigent de l’Associació Esportiva Internacional de Propietaris de Patins a Vela (ADIPAV). Què va suposar per a tu i per a la teva tasca al capdavant de l’ADIPAV? 


La veritat és que quan algú et reconeix algun mèrit fa molta il·lusió, sigui més o menys merescut.
 Tots els dirigents que estem al capdavant de les entitats sense ànim de lucre treballant per uns objectius sempre ho acabem fent perquè estem implicats i compromesos amb una finalitat, amb una causa, i un col·lectiu. En definitiva, et mous per un propòsit que t’obliga a dedicar-hi molts esforços, amb desgast personal i alhora també amb moltes satisfaccions. 
La meva implicació sempre és a canvi de res, ho faig per creença i per convicció, però si en algun moment algú que tu consideres rellevant et reconeix el mèrit, la veritat és que és realment gratificant.

Tenim unes condicions immillorables per tal de gaudir del nostre medi natural i els agents que haurien de promocionar aquesta pràctica no ho fan en la mesura que caldria.

Quines són les funcions i tasques principals a les quals es dedica aquesta entitat? 


Segons l’article 2 dels nostres estatuts, els objectius de l’Associació són: “la preservació i desenvolupament en tots els països del món, del «patí català de vela», així com la seva promoció i regulació interna com a pràctica esportiva d’acord amb la regulació per part d’organismes federatius competents, nacionals i internacionals”. Així mateix l’Associació també té com a objectius el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva en condiciones mèdiques adequades.

Quins han estat els objectius que han guiat la teva tasca al capdavant d’aquesta associació?

Ser presidenta de l’ADIPAV crec que ha estat producte de la meva vessant directiva dins del món de l’esport. Professionalment sempre he estat relacionada amb el camp esportiu i probablement he tingut més interès i “inputs” que altres per posar-me al capdavant d’una entitat que he viscut des que em vaig integrar en el món de la vela. 
En realitat, tota la meva vida, tant lúdica com professional, ha girat i gira entorn de l’esport. Per tant, no és estrany que m’hagi implicat per tal de contribuir de forma directa en tot el que estimo i que tantes satisfaccions em proporciona.
 En definitiva, l’objectiu principal ha estat el de contribuir a millorar i a aportar el meu gra de sorra envers el “Patí de Vela” i la seva gent.

Com a gestora, com valores el sector dels clubs marítims i entitats de promoció d’aquest esport? Quines dificultats tenen? En què haurien de millorar?

Les dificultats més significatives acostumen a ser la manca de recursos i la manca de suport clar i explícit de les administracions, tant municipals com nacionals (amb la Llei de costes amenaçant la supervivència dels clubs de platja).
 Crec que un punt de millora seria la professionalització dels seus dirigents.

I com a dona gestora, ¿anirem millorant pel que fa a dones dirigents en l’àmbit nàutic?

Això espero… És clar que encara hi ha poca representació femenina en els òrgans de direcció d’entitats, federacions, clubs esportius, consells esportius, etc. Diversos estudis mostren que hi ha molt poques dones directives, que cobren menys que els seus col·legues masculins i que sovint se senten discriminades per l’empresa i per la societat.  El concepte d’esport també ha tingut la seva evolució, i per arribar fins als índexs de pràctica esportiva actual entre les dones, dues coses han hagut de variar dins el món esportiu: la incorporació de la dona en un món masculinitzat i la corresponent pèrdua parcial de prejudicis i la incorporació de determinades pràctiques físiques més feminitzades, que fins fa poc temps no es consideraven “esport”.

Una altra realitat és la que fa referència als recursos, tant econòmics com materials, que es destinen a l’esport masculí en detriment del femení. Les dones esportistes reben menys premis, menys beques, menys salaris i de menor quantia. Existeix també una discriminació infraestructural: els equips femenins tenen accés a equipaments i instal·lacions pitjors. Advoquem, doncs, per canviar radicalment aquesta realitat.

Encara hi ha poca representació femenina en els òrgans de direcció d’entitats, federacions, clubs esportius, consells esportius, etc.

Quin ha estat el teu vincle amb el COPLEFC al llarg dels anys?

La veritat és que he tingut menys vincle del que m’hauria agradat tenir. Em vaig col·legiar en acabar la meva carrera i crec que és una obligació moral pertànyer a un col·lectiu que lluita i defensa els nostres interessos  i dels professionals del sector.

 

Ras i curt:

Acció o reflexió?  Acció

Mar o muntanya? Les dues

Un esport… La vela i el jogging


Un lloc… El Montpalau (muntanyeta per on cada dia corro una hora al dia)

Una data… 19 de maig

L’hora del dia preferida Primera hora del matí quan vaig a córrer

Un llibre… La invención de la naturaleza (Andrea Wulf)

Una cançó… L’arca di Noé (Iva Zanicchi)

Un menjar… Graellada de verdures

Un lloc on viure…  Pineda de Mar

Un lloc per anar de vacances… Zermatt a l’hivern i Menorca a l’estiu

Què en destaques, d’una persona… Honestedat i humilitat

Què en detestes, del caràcter d’una persona Hipocresia i vanitat

Un somni… Que la gent a qui estimo visqui en pau i felicitat