La pilota basca és un esport tradicional de gran importància cultural i social al País Basc i altres territoris del nord de la península Ibèrica. També es practica (tant amateur com professionalment) en diversos països del món, com Mèxic, Argentina, França, Xile i Uruguai (Federació Internacional de Pilota Basca, 2020). Des de molt petits, els nois i, cada cop més, les nenes, van a frontons i/o parcs després de l’escola per entrenar i practicar el seu esport preferit. (Fernandez-Lasa i Larinaga 2007).
Un dels aspectes més interessants de la pilota basca és la gran varietat de disciplines que cobreix. El cara a cara és probablement el més tradicional i destaca pel seu contacte directe, ja que els jugadors colpegen la pilota amb les mans. Altres disciplines, com la pala, utilitzen implements de fusta, mentre que la cesta punta destaca per la seva velocitat i espectacularitat.
La pilota basca és molt més que un esport tradicional: és un patrimoni cultural viu que transmet valors, identitat i formes de relacions socials (Leihoa 2018). Tanmateix, com en molts esports amb arrels històriques, el seu desenvolupament i visibilitat s’han caracteritzat per una clara desigualtat de gènere (Fernández Lasa et al. 2025). La presència de les dones a la pilota basca ha estat, durant dècades, secundària, poc reconeguda o directament invisible, fet que fa essencial obrir espais de reflexió i acció que contribueixin a revertir aquesta realitat (Federación Vasca de Pelota s.d., Federación Española de Pelota s.d.). Tot i així, durant alguns períodes del segle XX, hi va haver un creixement significatiu en la pràctica femenina, generant referències i espais de participació, especialment a Espanya, Mèxic i Cuba. Eren les anomenades “dones raquetistes”. Posteriorment, la pressió social i política va originar una forta regressió, que va provocar una pèrdua de reconeixement, oportunitats i presència de les dones en aquest esport (Saiz 2024). A partir dels anys vuitanta del S. XX, coincidint amb els canvis sociopolítics i l’avenç dels moviments per la igualtat, van començar processos d’incorporació progressiva de les dones a la pilota basca organitzada. Les competicions femenines es van crear en certes modalitats, especialment en pala i pilota de goma, tot i que persistien desigualtats significatives en recursos, visibilitat i reconeixement social (Fernández Lasa et.al., 2015; Martínez-Abajo, 2017). Actualment, tot i que hi ha un marc regulador per a la igualtat formal, la pràctica femenina continua afrontant reptes estructurals vinculats a la professionalització i a la superació d’estereotips de gènere.
El projecte Escola Esport Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona (Ajuntament de Barcelona s.d. (a) i (b)) treballa per convertir l’esport en una eina educativa integral, alineada amb valors com la igualtat, el respecte, la inclusió i la coeducació. En aquest marc educatiu, la pilota basca es presenta com un recurs pedagògic de gran valor, tant per la seva riquesa cultural com pel seu potencial per obrir debats crítics sobre el paper de les dones en l’esport i en la societat. Aquest projecte específic de la pilota està actualment dirigit a estudiants de primer any de secundària de les escoles de Barcelona.
Potencial educatiu de la Pilota Basca
L’esport de la pilota basca no és només una activitat esportiva com qualsevol altra. És una eina de gran valor educatiu. Gràcies a la seva simplicitat, adaptabilitat i arrels culturals, s’ha convertit en una activitat molt habitual a les escoles, especialment al País Basc i Navarra, però també en altres territoris espanyols com Barcelona (Ajuntament de Barcelona, s.d. (a)). A través de la pilota basca, els estudiants no només fan exercici físic, sinó que també poden aprendre valors i desenvolupar habilitats personals i socials.
És important que noies i nois participin junts en les activitats, amb les mateixes normes, horaris i materials, per promoure la camaraderia i el treball en equip. També ajuda a fer visibles referències femenines i masculines en aquest esport, trencar estereotips i crear un entorn on tothom se senti capaç, valorat i motivat per practicar la pilota basca en igualtat de situacions.
L’Educació Física, tant a l’etapa d’Educació Primària com a l’Educació Secundària Obligatòria a Catalunya, està configurada en el currículum actual com una àrea clau per al desenvolupament integral dels estudiants, no només des d’una perspectiva motora, sinó també social, cultural i de competències. En aquest marc, la incorporació de continguts que afavoreixin la interdisciplinarietat (Van der Linde 2014) i la perspectiva de gènere és especialment rellevant, alineada amb els principis pedagògics del sistema educatiu català i amb els objectius d’una educació inclusiva, equitativa i basada en competències.
La perspectiva de gènere en l’educació pretén eliminar les desigualtats en l’àmbit educatiu amb la intenció última de transferir aquesta intervenció a l’organització social i la vida personal (Martínez Cano 2025). En aquest sentit, la pilota basca ofereix un marc especialment adequat per qüestionar i transformar estereotips de gènere històricament associats a l’esport. Com altres pràctiques esportives tradicionals, el seu desenvolupament no ha estat desvinculat de les desigualtats de gènere, reproduint durant dècades models d’organització social basats en l’hegemonia masculina. L’anàlisi històrica de la pilota basca mostra una presència femenina marginal, condicionada per normes socials que delimitaven estrictament els espais de participació de dones i homes.
En resum, la integració de la pilota basca a l’Educació Física escolar, des d’una perspectiva interdisciplinària i coeducativa, no només enriqueix el currículum, sinó que també contribueix significativament a la formació d’una ciutadania activa, crítica i respectuosa amb diversitat. El seu potencial educatiu transcendeix la mera pràctica motriu, convertint-se en una eina pedagògica d’alt valor per respondre als reptes actuals del sistema educatiu.
Proposta d’intervenció
La idea és partir de la realitat específica que l’esport de la pilota ha experimentat i està experimentant per ampliar la mirada i afrontar una reflexió més profunda i genèrica sobre el paper de les dones en l’activitat física i l’esport.
Amb aquest objectiu, es proposen diferents recursos informatius (documentals, tràilers de produccions audiovisuals, extractes de materials educatius, recopilacions de dades, etc.) acompanyats de les guies didàctiques corresponents per a l’ús en Educació Física a l’etapa secundària. A continuació explicarem breument aquests recursos, formularem els objectius que pretenen assolir i farem les consideracions més importants de cara a la seva aplicació educativa. Tots els materials es poden trobar en aquest enllaç.
- Dones i pilota basca. S’ofereixen diferents recursos audiovisuals on es mostra l’evolució del paper de la dona en la pilota basca, fomentant una mirada crítica als esdeveniments reportats i l’extracció de conclusions que es poden extrapolar a situacions similars. Amb aquest objectiu, els recursos recollits es consulten en petits grups i es plantegen preguntes per guiar el procés d’anàlisi, reflexió i extracció de conclusions (nota: aquesta metodologia es manté al llarg de tota la proposta).
- Pràctica esportiva: hi ha una diferències entre dones i homes? Es proporcionen diferents dades estadístiques sobre participació, incidència en competicions, nivell específic d’entrenament i dedicació professional de les dones en l’àmbit de l’activitat física i l’esport (Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència, Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, Observatori Català de l’Esport (2023)) amb la intenció d’afavorir una anàlisi crítica dels fets reportats i l’extracció de conclusions generals sobre el fenomen en qüestió.
- Parlem de diners? Dones i esport: la discriminació econòmica. Per mostrar evidències sobre la desigualtat econòmica present en la pràctica esportiva femenina, es proporcionen dades estadístiques referides a la bretxa salarial i les diferències en el patrocini entre esportistes homes i dones.
- No gaire visibles. Dones i esport: la discriminació mediàtica. Per fomentar el debat, es proporcionen dades estadístiques sobre la presència d’atletes masculins i femenines als mitjans i xarxes socials.
Reflexió final
En resum, l’objectiu és, sobre la base del cas específic de la pilota basca, proporcionar informació sobre diferents dimensions i aspectes de la presència social de l’esport femení amb la intenció de promoure una visió global, multinivell i multi causal que afavoreixi la transformació social des d’una perspectiva de gènere.
Agraïments
- Ajuntament de Barcelona, Pla Esport, Escola, Ciutat.
- Universitat de Barcelona, Institut de Desenvolupament Professional.
Autors d’aquest article
Arnau Giner Rodríguez. Professor d’Educació Física del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Actualment amb docència al CFGS d’Animació Socioesportiva a l’Institut de l’Esport de Barcelona. Expert en esports amb implements.
Aleix Muedra Ferré. Mestre d’Educació Física i llicenciat en CAFiE amb 24 anys d’experiència en el món de l’ensenyança. Actualment, compagina la seva passió per la docència esportiva i tutoria de 4rt d’ESo amb el rol de responsable de l’estratègia digital del centre escolar.
Glòria Font Torralba (col. 13277). Llicenciada en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per l’INEFC de Barcelona i exerceix com a tècnica de promoció esportiva, impulsant i coordinant projectes i esdeveniments esportius en l’àmbit escolar de la ciutat de Barcelona, amb una mirada orientada a la promoció de l’esport i a la igualtat d’oportunitats en la seva pràctica.
Albert Batalla Flores (col. 4600). Professor de la Facultat d’Educació de la UB. En el passat va ser Mestre especialista en Educació Física, atleta i entrenador de salts horitzontals. Creu fermament en el valor educatiu de l’esport… sempre que s’hi intervingui de manera adequada!
Referències bibliogràfiques
Ajuntament de Barcelona (s.f.) (a) Pla Escola, Esport, Ciutat. https://www.escolaesportciutat.cat/ (Visitada febrer 2026)
Ajuntament de Barcelona (s.f.) (b) Pla d’Esport Fora d’Horari Escolar de Barcelona. https://www.plaesportescolarbcn.cat/ca . (Visitada febrer 2026)
Federación Española de Pelota (s.f.). Mujer y Pelota. Plan estratégico de igualdad de oportunidades. https://fepelota.com/wp-content/uploads/2021/01/MyP-Fepelota-PROY-DEPORT-Y-ECON-FEPELOTA-2020.pdf (Visitada febrer de 2026)
Federación internacional de Pilota Vasca (2020). Documento sense títol. https://cdn.prod.website-files.com/6616ae503b777bb43cea2864/6626e0c6cc03651e67d0508e_FIPV-2020-interactivo.pdf (visitada febrer 2026)
Federación vasca de Pelota (s.f.) Historia de la pelota https://www.euskalpilota.eus/ (Visitada febrer 2026).
Fernandez Lasa, U. y Larrinaga, A. (2007)Desarrollo de la Pelota Vasca en deporte escolar. Actas del II Congreso de Pelota a mano https://altorendimiento.com/desarrollo-de-la-pelota-vasca-en-deporte-escolar/?srsltid=AfmBOooWSe6T6RBk56HDoimYXaudyTSZ2Tddcwxd34COlUQWgdVL3CJU (Visitada febrer 2026)
Fernández-Lasa, U., Usabiaga, O., & Castellano, J. (2015). Deporte tradicional, identidad cultural y género: el caso de la pelota vasca. Revista Internacional de Ciencias del Deporte, 11(41), 311–325. https://doi.org/10.5232/ricyde2015.04103
Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya Observatori Català de l’Esport (2023). Dones i esport català. Dossier estadístic 2023.
Leihoa (2018). La pelota, algo más que un deporte. Autor. https://www.leihoa.eus/pelota-vasca-en-alava/ (Visitada març 2026)
Martínez-Abajo, J. (2017). Mujer y deporte tradicional: evolución y retos en la pelota vasca. Materiales para la Historia del Deporte, 15, 45–58.
Martinez Cano, S. et al. (2025). La educación desde la perspectiva de género. En David Luque y Silvia Sánchez-Serrano (Eds.) Teoría de la Educación (pp. 189-211). Ediciones Complutense. https://dx.doi.org/10.5209/docm.002.08
Poo, M. (s.f.). Pelota vasca en el colegio. Educasport https://educasport2011.blogspot.com/ (Visitada febrero 2026)
Saiz, Rodrigo (13/10/2024). Mujeres pelotaris, de pioneras en la profesionalización del deporte a olvidadas por la historia. ElDiario.es (Navarra). https://www.eldiario.es/navarra/mujeres-pelotaris-pioneras-profesionalizacion-deporte-olvidadas-historia_1_11722415.html (Visitada febrer de 2026)
Santamaría, R. (1996). La pelota vasca: tradición, cultura y sociedad. Euskal Herriko Unibertsitatea / Universidad del País Vasco.
Van der Linde, G. (2014). ¿Por qué es importante la interdisciplinariedad en la educación superior?. Cuaderno De Pedagogía Universitaria, 4(8), 11–12. https://doi.org/10.29197/cpu.v4i8.68
