Carles González Arévalo (col. 10241) i Pere Alastrué Pozo són els autors de la Guia breu per a famílies que sumen, un document pràctic elaborat amb l’objectiu d’oferir recomanacions a mares i pares perquè reflexionin sobre el seu paper educatiu, especialment en l’àmbit de l’esport base.
Hem volgut parlar amb els dos professionals per aprofundir en aquesta Guia, les recomanacions que s’hi ofereixen i quin és el rol de les famílies en l’acompanyament dels infants en la pràctica de l’esport de competició.
Per què una guia per a famílies per al desenvolupament emocional i esportiu dels infants? Heu detectat un augment de la pressió familiar o de comportaments poc adequats a les grades?
Les famílies són un actiu molt important en l’esport escolar. La seva implicació és fonamental i cal que la interacció amb els seus fills i filles sigui la més positiva possible. Cal educar la grada i la guia ofereix, si més no, un recordatori. No hi ha un augment de comportaments inadequats a la grada, però malauradament segueixen existint; i el que és pitjor, no hi ha consciència, per part d’algunes famílies, que aquestes actituds perjudiquen els seus fills i filles.
A la introducció dieu que aquesta guia ha estat escrita “per ser oblidada”. Què voleu dir amb aquesta afirmació tan contundent?
Tan de bo sigui oblidada aviat. Això voldrà dir que les famílies es comporten de forma adequada i no caldrà activar l’alarma de tot allò que s’ha de fer per generar un bon clima de partit. Tenim l’esperança que arribi el dia en què les famílies visquin l’esport dels seus fills i filles des de la calma i l’autocontrol, ocupant el lloc que sempre han tingut.
“Una família que suma es centra en acompanyar i ser presents en tot moment, però sense usurpar les funcions d’altres agents, com ara els entrenadors i entrenadores.”
Quin és el perfil de “família que suma” que voleu promoure amb aquest document?
Un perfil de família que fa el que s’espera: donar suport al seu fill o filla i al seu equip independentment del resultat i de l’entorn que envolta la competició. Una família que suma es centra en acompanyar i ser presents en tot moment, però sense usurpar les funcions d’altres agents, com ara els i les entrenadores. Mantenint el control quan els més petits i petites expressen i pateixen algunes emocions durant la competició; en definitiva, fent de pares i mares.
“De vegades es guanya i sempre s’aprèn. La clau és que les famílies vinculin la derrota amb l’aprenentatge.”
Un dels punts clau és “educar amb l’exemple”. Com afecta el comportament d’un pare o mare a la grada (respecte de l’àrbitre o del rival) en la psicologia de l’infant que està fent esport?
Si un nen o nena veu que el seu pare o mare protesta una decisió arbitral, pot pensar que és un comportament normalitzat i avalat per un referent directe; o en altres ocasions pot generar un neguit afegit al menor, ja que la escena en què un familiar perd els papers pot ser molt més impactant per a ells que no pas l’errada de l’àrbitre o un gol del contrari.
Parleu molt de valorar l’esforç per sobre del resultat. Com podem gestionar la frustració d’un nen o nena quan perd, si nosaltres mateixos, els adults, de vegades som molt competitius?
Perdre forma part del joc. De vegades es guanya i sempre s’aprèn. La clau és que les famílies vinculin la derrota amb l’aprenentatge. Tanmateix, no hauríem de preocupar-nos perquè els més petits i petites passin per situacions frustrants, ja que aquestes els ajudaran a treballar els recursos per gestionar el sentiment d’impotència o ràbia propis de quan les coses no surten com volem. Voler evitar-los aquestes situacions els fa més mal que bé.
A la guia hi ha un punt que diu “escolteu la seva veu”. Sovint els adults projectem les nostres pròpies ambicions en els fills. Com podem saber si l’infant realment gaudeix amb el que fa?
Hem d’escoltar la veu dels nens i les nenes perquè verbalitzant les seves emocions ens ofereixen moltes pistes de com ho estan vivint. Un dels gran moments per escoltar-los és al cotxe, durant el viatge de tornada postentrenament o postpartit. A part, demanem que s’invalidi automàticament allò que expressen, encara que sigui erroni; val més deixar que ells mateixos s’expressin, s’escoltin i reflexionin sobre el seu propi punt de vista. Amb el temps podrem parlar-ne i ajudar-los a ser crítics.
“No s’hauria de prioritzar mai el resultat de la competició.”
Què és el que mai no hauria de fer un pare o mare durant o després d’un partit? I què és el que recomaneu que cal fer?
No s’hauria de prioritzar mai el resultat de la competició. Quan els nens i les nenes surten d’un entrenament o d’un partit les preguntes que haurien d’iniciar una conversa passarien per: “t’ho has passat bé? Ha estat divertit? Heu rigut? T’has esforçat? Què has après avui?”
No recomanaríem mai que les famílies analitzin o donin pautes tècniques, critiquin la feina de companys i companyes o tècnics.
Com influeix el benestar emocional en el rendiment esportiu? I en l’adherència a l’esport durant l’adolescència?
És fonamental: com a mínim igual d’important que els aspectes que tenen a veure amb el talent esportiu. El tècnic esportiu esdevé entrenador i un gestor d’emocions que en algunes edats suposen veritables muntanyes russes. Vinculem les nostres experiències a les emocions que hem viscut aleshores. Si garantim que el seu benestar emocional és alt, associaran l’esport amb salut, gaudi i recompensa, i així augmentarà la probabilitat d’adhesió en un futur, així com l’estabilització del seu rendiment present.
Si haguéssiu de triar només un dels deu consells perquè una família comencés a aplicar-lo demà mateix, quin seria el més transformador?
Potser el consell que engloba tota la resta seria: feu només de pares o mares: això implica estar al costat del nen o de la nena donant-los suport i acompanyant-los en el seu procés d’aprenentatge.
Heu fet arribar aquesta guia als clubs i entitats esportives? Quin retorn n’heu tingut fins ara?
Se n’ha fet molta difusió per xarxes socials i en alguns pavellons esportius hem trobat la guia penjada a les parets. Com sempre, el retorn és molt positiu; ara bé, hem de ser crítics o realistes: una guia només informa, proposa i ajuda a conscienciar, però mai podrà generar canvis importants en les conductes d’aquells no veuen la necessitat de canviar res del què fan.
Aquesta guia sembla escrita des de l’experiència i el coneixement, no només de la psicologia dels infants, sinó també de l’àmbit de l’Educació Física i la competició esportiva en edat escolar. Quina o quines situacions us han impulsat a escriure-la?
D’una banda, la necessitat de sensibilitzar les famílies sobre la importància d’estar en tot moment al costat dels seus fills i filles. I de l’altra, minimitzar els conflictes que es produeixen des de les grades per l’excessiva pressió i obsessió pel “resultadisme”.
Tots dos tenim fills i filles que fan esport i competeixen des de fa força temps, i hem pogut experimentar en primera persona la necessitat de canvis en les graderies.
Si haguéssiu de triar un desig per al futur de l’esport base, quin seria?
L’esport base ha d’oferir als nens i les nenes un escenari d’aprenentatge i gaudi segur.
Podeu descarregar-vos la Guia breu per a famílies que sumen en aquest enllaç.
Carles González Arévalo (col. 10241) és llicenciat en Educació Física per l’INEFC-centre de Barcelona i doctor per la Universitat de Barcelona. Docent i investigador de l’INEFC-centre de Barcelona; les seves línies de recerca i les publicacions que se’n deriven van en dues direccions: d’una banda, sobre el currículum d’Educació Física a l’ESO, el Batxillerat i els Cicles Formatius i la seva didàctica; i d’una altra, sobre el treball dels valors a l’esport de base. Juntament amb en Pere Alastrué han estat els creadors del sistema de competició del Consell Esportiu del Baix Llobregat “Juga Verd Play”, que ha fet possible que cada cap de setmana nens i nenes competeixin amb un sistema que premia els valors per sobre del resultat de la competició.
Pere Alastrué Pozo és psicòleg general sanitari amb més de 25 anys de trajectòria en l’atenció a adults i joves, així com en l’àmbit de la psicologia de l’esport. Gerent de l’Equip Alastrué, centre interdisciplinar d’atenció psicològica. gestió de projectes relacionats amb la salut, la formació i l’educació en valors. Participa i col·labora amb institucions públiques i entitats esportives combinant la pràctica clínica amb tasques de docència, assessorament i divulgació.
