Sobre la il·legalitat o no de la contractació de futbolistes menors de 18 anys – Docusport

Share this post

Els aficionats que segueixen el món del futbol han pogut comprovar com el màxim organisme que regula aquest esport, la FIFA, ha imposat unes sancions dures als tres equips més potents de la nostra lliga per l’afer dels fitxatges i la contractació de futbolistes menors de 18 anys.

Com a resultat d’aquesta imposició, el FC Barcelona (abril del 2014), l’Atlético de Madrid i el Real Madrid (aquests dos últims no podran fitxar fins a l’estiu del 2017), malgrat que ja han manifestat la seva intenció d’apel·lar contra la sanció imposada.

El FC Barcelona al seu dia va presentar davant de la mateixa FIFA un recurs d’apel·lació (abril del 2014), que aquesta el va rebutjar l’agost del 2014; finalment el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS) va confirmar la sanció al Barça, la qual cosa li va comportar la impossibilitat de fitxar fins a l’estiu del 2016.

Feta aquesta breu introducció, hem d’analitzar quina norma legal ha estat infringida pels clubs esmentats. Ens hem de fixar en el Reglament sobre estatut i transferència de jugadors. Concretament, la FIFA argumenta que els tres clubs han infringit l’article 19.1 i 19.2 (protecció de menors), l’annex 2 (procediment que regeix la sol·licitud de la primera inscripció i la transferència internacional de menors d’edat) i l’annex 3 (sistema de correlació de transferències).

 

https://youtu.be/CDSWksKgAts
Ads by Google
L’article del Reglament esmentat que realment interessa és el 19, que diu:

1) Les transferències internacionals de jugadors es permeten només quan el jugador assoleix els 18 anys d’edat.

2) Es permeten les tres excepcions següents:

–  Si els pares del jugador canvien de domicili al país on el nou club té la seva seu, per raons no relacionades amb el futbol.

–  Si la transferència s’efectua dins el territori de la Unió Europea (UE) o de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) i el jugador té entre 16 i 18 anys d’edat. El nou club ha de complir les següents obligacions mínimes:

  • Proporcionar al jugador una formació escolar o capacitació futbolística adequada, que correspongui als millors estàndards nacionals.
  • A més a més de la formació o capacitació futbolística, garantir al jugador una formació acadèmica o escolar, o una formació o educació i capacitació d’acord amb la seva vocació, que li permeti iniciar una carrera que no sigui futbolística en cas que deixi la seva activitat de jugador professional.
  • Prendre totes les previsions necessàries per assegurar que s’acull el jugador de la millor manera possible (condicions òptimes d’habitatge en una família o en un allotjament del club, posada a disposició d’un tutor al club, etc).
  • En relació amb la inscripció del jugador, ha d’aportar a l’associació corresponent la prova del compliment de les obligacions esmentades.

–  El jugador viu a la seva llar a una distància menor de 50 km de la frontera nacional, i el club de l’associació veïna està també a una distància menor de 50 km de la mateixa frontera al país veí. La distància màxima entre el domicili del jugador i el del club ha de ser de 100 km. En aquest cas, el jugador haurà de continuar vivint a casa seva i les dues associacions en qüestió hi hauran d’atorgar el consentiment.undialment.

Podem comprovar que la lectura d’aquest precepte legal no està exempta de múltiples interpretacions, com no podia ser altrament, per part dels actors implicats en l’afer (FIFA i clubs sancionats).

En el cas del FC Barcelona, la FIFA va argumentar (no oblidem que el tema es va iniciar per una denúncia anònima respecte del jugador coreà Lee Seung Woo que el FC Barcelona transgredia la norma de contractar menors d’edat i que aquest últim, a requeriment de la mateixa FIFA, no n’havia informat) que el comportament del FC Barcelona era del tot inadequat i que disposava de mitjans suficients per conèixer les normes i l’origen dels jugadors.

Per la seva banda, el FC Barcelona va argumentar per defensar-se que el model de la Masia era transparent i reconegut mundialment, a la qual cosa la FIFA va replicar que no es qüestionava aquest model, sinó els procediments legals respecte de la contractació dels futbolistes.

Aquí –entenc jo– rau el quid de la qüestió. Si ens fixem en l’article 19 anteriorment esmentat, observarem que en l’apartat de les excepcions (en cursiva) s’indiquen als clubs una sèrie d’obligacions mínimes. En aquest cas el FC Barcelona va argumentar que el model de la Masia entra de ple en un dels apartats que preveuen aquestes excepcions, argument que la FIFA no comparteix en absolut.

La qüestió –segons la meva manera de veure-ho– se centra més en una qüestió d’interpretació d’una norma jurídica, que no pas en la possible il·legalitat o no en matèria de contractació de futbolistes menors de 18 anys. D’altra banda, el tema que ens ocupa no és nou; la majoria de clubs sempre han contractat jugadors menors d’edat i no és la primera vegada que la FIFA pren cartes en la qüestió. Hem de recordar que aquesta sanció té precedents. Ens referim als casos del Chelsea i del Nantes, si bé la resolució d’ambdós va tenir un desenllaç prou diferent del cas del FC Barcelona. I el tema, lluny de finalitzar, crec que donarà molt de què parlar, sobretot tenint en compte la situació respecte d’això de l’Atlético de Madrid i del Real Madrid.

Finalment, cal esmentar que al nostre país aquest tema ja es va abordar en el litigi que va tenir lloc entre el FC Barcelona i el jugador del RCD Espanyol Raúl Baena. Aquest últim (la part demandada), essent menor d’edat (13 anys), estant representat pels seus pares i residint al domicili patern, va concertar, conjuntament, dos acords amb el FC Barcelona.

Sense entrar en detalls, la STS 26/2013, de 5 de febrer, dictada per la Sala Civil del Tribunal Suprem, va estimar el recurs de cassació presentat per l’advocat del jugador, tot revocant la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que condemnava el jugador a pagar la quantitat de 3.480.000 €.

Es tracten diversos aspectes, entre els quals el tema de si un menor d’edat pot o no realitzar determinats actes quan la pàtria potestat encara la tenen els progenitors. És per això que en recomano la lectura.

Jordi Prat Riba és advocat especialitzat en Dret Esportiu i llicenciat en Educació Física, col·legiat 5422

Comparteix:

Related Post

JULIOL 23, 2024

La família COPLEFC als Jocs...

Professionals esportius titulats en CAFiE que formen part del Col·legi tenen un paper...

JULIOL 6, 2024

“El món dels esports...

Mercè Soler i Canudas (col. 4144) ha estat reconeguda recentment com a ‘Veterana...

ABRIL 5, 2023

Ana Pujol, una vida amb el

Ana Pujol va rebre, el passat mes de febrer, el Premi a Millor Dirigent d’Associació...

MARç 6, 2023

“Córrer, per a mi, és...

Mitja vida dedicada a l’atletisme, i molta energia per seguir aportant i...

GENER 18, 2021

Orgullosa, futbol per a la...

Des de fa tres anys l’INEFC Barcelona col·labora amb la Federació Catalana de Futbol...

NOVEMBRE 5, 2020

Atletisme en tota...

Atletismo ¡y punto! Autor: A. Guillén Zurera 258 pàgines Editorial: Wanceulen Data:...