COL·LEGIAT 5771

És una veritable “biblioteca humana” de records i històries de la professió, i va tenir altes responsabilitats en l’àmbit formatiu dels estudis no universitaris des de l’Escola Catalana de l’Esport, que va dirigir del 1982 fins al 2012 i posteriorment va ser el coordinador d’actuacions sectorials i projectes formatius del Consell Català de l’Esport, fins la seva jubilació al 2017. Actualment és president de la Fundació Esportsalus.

.

-Què et consideres: professor d’Educació física, gestor, esportista)?

-Professor d’Educació Física i responsable de la formació de tècnics de l’esport.

–En quina activitat professional et vas sentir més còmode o et van tractar més bé?

-En les diferents activitats professionals on he treballat, sempre ho he fet amb il·lusió i professionalitat i sempre he estat tractat excel·lentment.

–Mirant enrere, què consideres que et va faltar en l’activitat professional?, què hauries volgut tenir i no va ser possible?

-El domini de l’anglès.

-Com qualificaries l’educació física que vas viure?

-Amb la il·lusió de tot principiant i amb els coneixements nous i desconeguts per la societat, en aquella època era fàcil aplicar-los a les classes, i amb molta creativitat vaig poder desenvolupar les classes i sessions amb molt d’èxit, encara que no disposàvem ni de les instal·lacions adients, ni dels materials, com sí que passa actualment.

• 

• 

-Una fita assolida… i una fita per assolir…

-La veritat és que he pogut assolir diferents fites esportives i professionals, totes gratificants, les primeres com a professor d’Educació Física treballant en Primària, en Secundària, formació professional, batxillerat, en la universitat, en la campanya d’“Esport per a tothom” en horari extraescolar, en les escoles esportives de l’INEF i com a professor de CAFiE a Blanquerna.

Pel que fa a direcció i  gestió he pogut desenvolupar tasques de director de l’Escola Catalana de l’Esport (primer centre de formació de tècnics de l’esport de l’Administració a nivell estatal). De director de tres centres educatius autoritzats pel Departament d’Ensenyament per desenvolupar els Ensenyaments Esportius; de responsable del ROPEC des del seu inici fins al març del 2012, i de responsable de les actuacions sectorials i formatives del CCE. Actualment jubilat, soc president de la Fundació Esportsalus, i aquest any avi.

Com a bon esportista de competició i ex-becari d’atletisme de la Residencia Blume, volia ser el primer llicenciat en Educació Física, però com que per nota no podia, vaig fer la cua a les 5 del matí (estava sol) i vaig aconseguir ser el primer títol expedit LCAFE de Catalunya.

Com a fites vull destacar (per als que ens dediquem a la formació i hi creiem és important), que vaig rebre el reconeixement per la meva tasca i dedicació a la formació, primer de la FIEP de Catalunya, on aprofitant el primer Congrés celebrat a Barcelona vaig rebre el primer Premi FIEP de Catalunya. Posteriorment vaig rebre un reconeixement del Departament d’Ensenyament i de la Secretaria General de l’Esport, organisme aquest que ha posat el meu nom a l’antiga sala d’actes a Esplugues (ara, doncs, Auditori Rafael Nebot) on feia els exàmens com a estudiant.  També del MEC/CSD vaig rebre la Medalla al Mèrit Esportiu per la tasca realitzada envers a la formació dels tècnics esportius. I per part del Consejo Colef, el seu Premi 2018. Finalment, el darrer reconeixement m’ha arribat de la FIEP Internacional, aprofitant el darrer Congrés a Istanbul, també per la meva trajectòria i dedicació a la formació dels tècnics de l’esport.

Una fita assolida a nivell personal va ser conèixer i formar una família amb una llicenciada en Educació Física de la cinquena promoció, l’Eva Caminal, amb les nostres filles Aida i Nara i el nostre net Jan..

Una fita a assolir seria poder col·laborar i aconseguir determinar el perfil i les competències professionals de la nostra professió i que aquesta sigui reconeguda oficialment com a professió i sobretot estabilitzar i, si és possible, millorar la meva salut.

L’Escola Catalana de l’Esport va ser el primer centre de formació de tècnics de l’esport de l’Administració a nivell estatal

-Un record especial…

-La relació personal durant els 43 anys al recinte del Consell Català de l’Esport d’Esplugues, en què he pogut gaudir i conèixer moltes i moltes persones a nivell esportiu (a la Residència J. Blume), com a estudiant (al primer edifici de l’INEFC), a nivell professional (als centres d’educació primària, secundària i universitària) i els 35 anys al CCE i sobretot els anys en l’Escola Catalana de l’Esport, i gaudir de les persones tant a nivell professional i com a persones.

Cal remarcar i destacar el que va suposar per a mi la festa de jubilació, que els meus companys i companyes, amigues i amics de l’Escola Catalana de l’Esport em van fer en el país dels barrufets, a la sala taronja de l’antic INEF a Esplugues.

Per als que ens dediquem a la formació, és important rebre el reconeixement per la tasca i la dedicació

-Una anècdota…

-En la meva jubilació vaig poder exposar públicament un document de 43 anys de vivències i anècdotes al recinte d’Esplugues. O sigui que són moltes i moltes les anècdotes i vivències. Però per parlar d’una que té relació amb el que va ser el meu professor de Natació a l’INEF i que actualment és el president del COPLEFC, va ser que el primer any de l’INEF la prova de 50 metres de natació no tenia temps i després de fer jo la prova i donat que els altres participants ja estaven a la dutxa, van decidir que a les proves de l’any següent posarien un temps màxim. (Perdoneu-me els afectats.)

• 

• 

-Un objecte que guardes de la carrera professional…

-Com que “he viscut” 43 anys al recinte d’Esplugues, on vaig veure com es construïa el primer INEF de Barcelona, tinc molts objectes que són de la meva època formativa, com per exemple: el primer dossier de la construcció de l’INEFC 1974,  el primer xandall i tovallola de l’INEF, els primers banderins, clauers, adhesius, pins, el dossier de les primeres proves d’accés, les primeres llibretes dels professors amb les fotos dels alumnes, les fitxes d’esport universitari de l’equip d’atletisme, de rugbi masculí  i bàsquet femení…, ah! i un cos d’espatllera del gimnàs de l’INEF, que ara està al meu pàrquing.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Es podria dir que soc col·leccionista d’objectes relacionats amb la meva etapa d’estudiant a l’INEF

-Un personatge que et va servir com a referent…

-Per a mi les persones que he conegut com són: esportistes, professors, personal administratiu, personal de gestió –equip directiu, personal de manteniment, conserges, professionals de l’activitat física i de l’esport…, de tots he après i tots, com a bones persones, m’han aportat valors que he incorporat en la meva vida a nivell personal. Però si he  parlar de referents, són Vicente el sabater, el meu pare, i Angelita, la meva mare.

-Un record que tinguis del COPLEFC en la trajectòria col·legial…

-Els anys que a nivell professional vam treballar mitjançant un conveni de col·laboració entre el COPLEFC i l’Escola Catalana de l’Esport per poder disposar a l’Escola Catalana de l’Esport de  professorat i de col·laboradors col·legiats. Aquell any, precisament, em vaig col·legiar.

-Un consell als més joves…

-Quan feia xerrades a futurs llicenciats de CAFiE o Grau, acabava la meva intervenció amb unes imatges de barrufets amb uns consells: com que treballem amb persones, hem de treballar amb professionalitat, amb rigor, amb seguretat,  amb responsabilitat, amb esforç, amb alegria i sobretot… amb molta i molta il·lusió. Aquest missatge el vaig repetir a l’Assemblea que el COPLEFC va fer a Valls en el meu “minut de glòria” com a col·legiat jubilat fent un acròstic identificador dels professionals col·legiats.

• 

* * * *

Lloc de naixement: Castelló de la Plana.

Data de naixement: 08 de setembre de 1955.

Titulacions obtingudes:

• Llicenciat en Educació Física (INEF Barcelona, 1982)
• Entrenador nacional d’atletisme (Federació Espanyola, 1982)
• Monitor de rugbi (Federació Catalana, 1979).
• Monitor Europeu, nivell A, d’Esport per a Tothom, per la FISpT (1982)