Isaac J. Pérez-López és professor del Departament d’Educació Física i Esportiva de la Universitat de Granada, i ja en vam parlar en el número 30 del Docusport-La Revista com a Referent en aquesta mateixa secció. Ara en presentem una altra idea suggeridora, a partir d’una sigla que té molta tirada i que va exposar al II Congrés Nacional d’Activitat Física Saludable organitzat per la Universitat de Jaén.
En la seva comunicació Experiència d’aprenentatge versus Assignatura: el model I+D+i en Educació, hi exposa que l’Educació Física (però també l’educació en general) actualment no aconsegueix la valoració curricular ni social que hauria de tenir. Com a aspecte determinant, s’ha de considerar que el professorat no acaba d’incidir de manera positiva en l’alumnat.
El seu punt de vista sobre el cas és que el professor ha de recuperar el compromís emocional amb la seva tasca, però també fer una aposta real i decidida per un nou model que s’ajusti més encertadament amb les demandes i les necessitats del grup classe que té davant seu.
Després de quinze anys d’experiència, que és el bagatge que pot esgrimir Isaac J. Pérez-López, el seu plantejament vol assolir una veritable transformació de l’alumnat conferint a l’ensenyament el caràcter d’experiència d’aprenentatge, és a dir, més enllà de la perspectiva convencional com a assignatura. I per això aposta pel que denomina model I+D+i en Educació.
LA REALITAT
Oferim tot seguit un tast de les idees que conté la seva comunicació. Des de la televisió, especialment, l’assignatura d’Educació Física es mostra amb un estereotip que la infravalora socialment, la simplifica excessivament i l’allunya de la finalitat que es proposa des del currículum oficial, i amb l’afegit que el docent que la imparteix és merament “pràctic, acrític i intel·lectualment desvalorat”.
LES BASES
La millora de la qualitat de l’ensenyament de la matèria i la revaloració de la professió, doncs, reclama recuperar el compromís emocional del professor. Però aquesta situació serà difícil de posar en pràctica si aquest no està convençut de les possibilitats que té l’àrea d’educació física en l’educació integral dels alumnes.
Cal avançar en un plantejament que converteixi la formació en una experiència d’aprenentatge. És a dir, els educands han d’entendre la seva formació com una experiència d’aprenentatge. I els educadors han de tenir com a finalitat no pas ensenyar (des del mer concepte tradicional), sinó fer que els alumnes aprenguin.
El professor ha de passar de ser un simple transmissor de continguts a convertir-se en un guia, un potenciador o mediador en l’aprenentatge de l’alumnat. Ha de posar l’accent en la importància que significa descobrir el gust per aprendre, i afavorir el potencial personal dels alumnes.
LA PROPOSTA
Si habitualment I+D+i és una fórmula econòmica, el professor andalús creu en el model de classes Interessants + Divertides + implicació afectiva.
- Interessants, útils, tendint a fer que l’alumnat tingui la sensació de sentir-se més competent, perquè la dinàmica que es plantegi li estigui reportant els recursos o les competències necessàries per satisfer els seus objectius, la qual cosa el farà sentir-se més autònom i que estarà aprenent a aprendre.
- Divertides, atractives, o sigui tractant d’acostar la realitat dels estudiants a l’aula, a manera de “ganxo”, per bé que sense caure en un “relativisme lúdic” en què tot valgui.
- Implicació afectiva és el darrer element d’aquest plantejament, i resulta la clau de l’èxit educatiu, des del qual es poden desplegar els altres elements.
En conjunt, la idea que batega darrera d’aquesta proposta, és que no hi ha aprenentatge útil si no fa més bones persones i, com s’indicava la tardor de l’any passat des d’aquestes mateixes pàgines, per aconseguir-ho, els professors d’Educació Física tenim, entre d’altres, la nostra matèria, l’assignatura de la felicitat.