Lloret de Mar va acollir el novembre del 2021 el primer Congrés Mundial de Turisme Esportiu (WSTC 2021). L’esdeveniment va reunir un total de 500 inscrits, que van poder assistir a una seixantena de ponències, a càrrec de professionals i directius del sector i del món de l’esport. La trobada va servir per analitzar el model de turisme esportiu de l’actualitat i definir per quin s’opta en un futur proper i quin rol pot tenir en el món postpandèmia. En aquest context, s’hi van abordar temes com el respecte al medi ambient, la diversitat i la inclusió social en l’activitat física, la centralitat de la innovació o la importància d’una transició cap a un model de turisme més sostenible.

El congrés, que va tenir lloc al Palau de Congressos Olympic de Lloret, va comptar amb la presència virtual de Zurab Pololikashvili,  secretari general de l’Organització Mundial de Turisme (OMT), que va donar el tret de sortida de l’esdeveniment amb la seva intervenció. S’hi va sumar, en la primera jornada, la del conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, que va remarcar que el “turisme esportiu ofereix grans oportunitats econòmiques, laborals, culturals i d’oci saludable que cal saber aprofitar a Catalunya”. Torrent va assenyalar també que l’esdeveniment era molt útil per tal d’afrontar el que considera “debats necessaris per al sector” de cara al futur.

La sostenibilitat, un dels temes principals del congrés, present de manera transversal

La qüestió de la sostenibilitat va destacar com una de les més importants al llarg de tot el congrés i una de les que està destinada a marcar la pauta de l’evolució del turisme esportiu en els pròxims anys. S’hi va referir l’atleta Kilian Jornet, que va participar a la primera de les deu sessions que va acollir el congrés, titulada “Reptes de turisme esportiu davant la nova normalitat i la seva contribució al desenvolupament sostenible”. Jornet va afirmar que la sostenibilitat és “el tema del futur, no un tema més” i que calia revisar “el model de reunir gent de tot arreu del món només en un sol lloc”. També va demanar una reflexió sobre el model econòmic de les regions que acullen grans esdeveniments i va recordar l’impacte que poden tenir en el món natural.

El conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, va destacar que “el sector ofereix grans oportunitats d’oci que cal saber aprofitar”

Entre les receptes que es van debatre en aquesta direcció hi va haver la ubicació dels esdeveniments, per tal d’evitar desplaçaments llargs i costosos, la necessitat de donar un segon ús a la roba i el material esportiu que s’utilitzi i promocionar-ne el lloguer i la descentralització i diversificació de l’oferta turística per tal d’evitar la massificació.

Casos d’estudi de tretze països

En total, el congrés va analitzar un total de vint projectes empresarials de turisme esportiu en funcionament, de tretze països diferents, com a via per prendre el pols al moment actual del sector i extreure conclusions de les tendències que l’estan marcant. Els casos d’estudi escollits incloïen esports per a equips d’elit i d’aficionats, així com activitats individuals. Així mateix, exemples d’esports extrems, populars i electrònics, juntament amb esports recreatius i d’adrenalina, que estan associats tant a esports de terra, com d’aire i també aigua.

Entre els casos d’estudi seleccionats, hi havia projectes com el del Museu del Porto FC, que uneix la història del centenari club de futbol amb la de la ciutat que l’acull, la Volvo Ocean Race, una de les regates de competició més importants del món, l’Illa de Fanø, destinació destacada de vacances a Dinamarca o la cursa d’ultrarunning Highland Kings, que té lloc en alguns dels paisatges més destacats d’Escòcia.

Decàleg de conclusions per al futur

El congrés va servir també per marcar un decàleg de conclusions que van destil·lar-se dels casos d’estudi i ponències que hi van tenir lloc i que estan destinats a marcar l’evolució del sector en els pròxims anys. Les va presentar el director de l’Agència Catalana de Turisme, Narcís Ferrer, durant la cloenda, tot recollint les aportacions als deu temes principals que van ser tractats a l’esdeveniment. Un decàleg recollit tot seguit:

 

1. Importància del turisme esportiu en la reactivació del turisme mundial postpandèmia. El turisme esportiu ha demostrat una gran capacitat d’adaptació en aquesta nova normalitat. A més a més, durant el congrés es va constatar la importància dels espais outdoor i la necessitat que tenen les persones de cuidar la seva salut física i emocional.
2. Importància de generar major sinergia en el binomi turístic i esportiu. Es va identificar que el compromís entre institucions i una bona gestió és indispensable per aconseguir una governança exitosa.
3. Rellevància de tenir valors en inclusió i diversitat en aquests dos sectors. I poder convertir-los en eixos de desenvolupament.
4. Apropar el turisme a les comunitats locals. Una de les claus d’èxit del turisme esportiu, segons el congrés, és la necessitat d’apropar el turista a la comunitat local. Les destinacions prenen senti pels ciutadans; per tant, tot el que es fa per al turisme esportiu acaba comportant un retorn en el futur del país i els seus habitants.
5. Un turisme esportiu més conscient. Durant l’esdeveniment es va reflexionar sobre com el turisme esportiu pot contribuir perquè els turistes siguin més conscients a partir del compromís individual. Motivar el canvi en la cultura del viatge i aconseguir arribar a un turisme conscient i regeneratiu serà també un dels grans reptes del sector.
6. Nous targets en la demanda del turisme esportiu, com ara el turista amateur o les famílies. Les noves demandes reclamen unes propostes turístiques adaptades a la seva experiència. Els participants van posar l’èmfasi en el pes del turista amateur
7. Innovació. La innovació es va assenyalar com el factor més important per a la competitivitat del sector. El congrés va servir per presentar propostes en l’àmbit tecnològic que amplifiquen l’experiència de l’atleta i dels seus acompanyants, aportacions sobre intel·ligència artificial i noves entitats que acceleren els canvis, com per exemple els hubs d’innovació.
8. Sostenibilitat. Aquest va ser el tema principal, ja que al llarg de tot el congrés va ser present de forma transversal. Així, es va reflexionar sobre la integració dels grans esdeveniments en les estratègies de desenvolupament sostenible de les destinacions, en els hàbits de consum turístic, en la regeneració dels nostres territoris a l’hora de desenvolupar un turisme esportiu més conscient i les oportunitats que l’esport genera en la mitigació del canvi climàtic.
9. Rol de la tecnologia i la digitalització. La tecnologia i la digitalització marcaran el canvi en les estratègies de màrqueting i distribució en els propers anys.
10. Recerca. La recerca en el camp del turisme esportiu es demostra molt rica. Al Congrés es van presentar onze investigacions des d’universitats de països tan diversos com el Japó, els Estats Units, Irlanda, Portugal, Espanya, Croàcia, el Brasil i la Polinèsia. Els eixos amb més interès van ser la sostenibilitat dels esdeveniments esportius, la tecnologia i els nous sistemes de governança.

Els participants del congrés també van poder gaudir d’activitats esportives i visites tècniques organitzades pelsresponsables de Lloret Turisme, com una mostra de posar en pràctica les raons de la primera cita mundial amb l’esport i el turisme com a centres de debat. Unes activitats que van permetre als assistents descobrir indrets destacats del territori, Lloret de Mar en aquest cas, població que s’identifica des de fa anys amb la marca Destinació de Turisme Esportiu que concedeix l’ACT.

 

En el següent enllaç podeu veure el resum en format vídeo de l’esdeveniment.