En aquest article, les professores i investigadores Eloísa Lorente Catalán (col. 5731) i Ana Flávia Leão Pereira presenten EFCool, una plataforma digital dissenyada per donar suport a l’hora de desenvolupar una educació física de qualitat.

Què és? 

EFCool és una plataforma digital oberta dissenyada per donar suport al desenvolupament d’una Educació Física de qualitat (EFQ) a través d’un programa de canvi que reflexiona sobre la pràctica a l’aula i les pràctiques institucionals relacionades amb l’EF. El programa proposa que el departament d’EF promogui autoavaluacions i utilitzi elements i preguntes que estimulin la reflexió. Així mateix, mostra exemples específics que orienten cap a una EFQ. El contingut d’EFCool ha estat elaborat per la professora Ana Flávia Leão Pereira, doctoranda a l’INEFC de Lleida, professora d’Educació Física, especialista en Neurociències i en Diversitat Educativa, i la Dra. Eloísa Lorente Catalán, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació i professora Catedràtica de l’INEFC de Lleida, especialista en Didàctica de l’Educació Física i l’Esport. Ambdues han enfocat les seves carreres a millorar la qualitat de l’Educació Física, amb èmfasi en la didàctica i la innovació educatives. Amb l’objectiu de contribuir a la transformació, van crear la Plataforma i l’Agenda de transformació amb la col·laboració d’especialistes en Educació Física i amb el suport del COPLEFC, INEFC i IFMG.

La proposta d’ús

L’EFCool proposa un procés estructurat d’autoavaluació que s’inspira en la Rubrica de Canvi (Projecte Escola Nova XXI), Design Thinking, en l'”INDEX per a la inclusió” i l’anàlisi DAFO. Implica la reflexió sobre diversos elements de qualitat que estan dividits en 4 eixos:

Reflexionar sobre els elements és fer-se preguntes sobre l’estat actual de la matèria a la institució, projectar la viabilitat de canvis en pensar les barreres i potencials, valorar què implica implantar aquests canvis, identificar els recursos necessaris per fer-ho, la temporalització necessària i fer-ne un seguiment de l’eficàcia. Aquest procés demana temps, per la qual cosa s’han d’establir prioritats o aspiracions del departament en termes d’un element o grup d’elements. No es recomana una planificació basada en diversos elements/criteris alhora perquè no es perdi l’enfocament.

L’Agenda de transformació és un recurs suggerit com a forma de planificar els canvis que es volen assolir. A la Plataforma es proporciona un exemple sobre un dels elements per il·lustrar-ne l’ús, com es pot veure en aquest enllaç: https://bit.ly/3wd00pw .

El marc per a la planificació del canvi funciona de la manera següent:

Inici: inclou tots els membres del departament des del començament, tot establint un llenguatge comú i alineant motivacions i necessitats de canvi. Es busca suport institucional, ja que, per a la consecució dels objectius, els processos departamentals estan influïts per decisions institucionals.

Planificació: es defineixen i prioritzen els canvis necessaris basats en els elements de l’EFCool assegurant que no es perdi l’enfocament en triar molts elements. Es fa una anàlisi DAFO per avaluar la viabilitat del canvi.

Acció: s’executa el pla documentant cada pas i facilitant la visualització de les accions proposades a l’Agenda de transformació. S’ han d’introduir les prioritats de millora emplenant les columnes del quadre. Considerar com els canvis dins d’una secció concreta hauran de tenir el suport dels canvis en altres parts, és a dir, en triar un element, aquests poden intervenir o condicionar-ne d’altres.

Revisió: s’avalua l’ efectivitat dels canvis i es planifiquen els propers passos basant-se en els resultats obtinguts.

El procés en si mateix aporta una reflexió i presa de posició i selecció de decisions que, abordant-les, generaran noves idees, o sigui una visió crítica constructiva basada en una guia que no limita la pròpia personalitat que pugui tenir l’equip docent.

Aquesta recerca de qualitat, amb EFCool, és un objectiu més concret, més guiat, que no pretén constrènyer, sinó mostrar camins que enriqueixen la idea d’Educació Física de qualitat (EFQ).

Els elements de canvi

L‘eix 1 aborda la “Programació i els propòsits de la matèria” i conté elements que es distribueixen en diversos criteris orientats a millorar les pràctiques pedagògiques alineant-les amb les normatives educatives, definint els principis pedagògics del departament perquè tot el professorat treballi de manera coherent amb els propòsits i orientant-les al desenvolupament de capacitats intrapersonals i interpersonals,  cognitives i físiques. Aquestes capacitats estan relacionades amb els quatre pilars de l’educació proposats per Delors (1996) (aprendre a ser, conviure, conèixer i fer) alineats amb l’ODS4 i amb el concepte d’alfabetització física (Whitehead, 2013).

L‘eix 2 proposa que els agents educatius es fixin en elements metodològics importants, com ara:

• Selecció i organització de continguts. Es busca una bona planificació seguint models/plantejaments basats en evidències, autèntics, personalitzats i significatius, amb claredat en els objectius d’aprenentatge, integració dels quatre sabers fonamentals i amb altres assignatures, diversificació en tipologies de continguts i activitats, i implicació motriu i reflexiva de l’alumnat.
• Relacions interactives. Es potencien les relacions positives a l’aula, dialogades, amb responsabilitats compartides, l’oportunitat d’èxit i l’expressió emocional com a part del procés educatiu.
• Gestió social: es prioritza la participació activa de l’alumnat en el procés educatiu promovent treballs col·lectius i la gestió democràtica i dialogada dels espais educatius.
• Utilització de recursos. Es destaca la planificació eficaç de l’ús d’espais i materials, de forma diversificada, mantenint la seguretat i l’acollida a l’aula, i l’explotació dels recursos locals, didàctics i tecnològics per enriquir l’aprenentatge.

L‘eix 3, “Propòsit de l’avaluació”, s’enfoca a una avaluació competencial, autèntica, (auto)regulada de forma contínua, personalitzada, sistemàtica, pactada i compartida. En el procés de “recollida d’evidències” se subratlla l’ús d’una varietat d’instruments i estratègies d’avaluació per donar resposta a diferents propòsits (diagnòstica, formativa i sumativa), la utilització de l’autoavaluació i la coavaluació a més de l’heteroavaluació, i considera que l’avaluació hagi de ser interdisciplinària, de la mateixa manera que els processos metodològics. L’avaluació per a l’aprenentatge implica orientar la persona aprenent recordant-li o fent-la reflexionar sobre els objectius per assolir (feed-up), indicar o reflexionar sobre en quin punt de l’aprenentatge es troba (feedback) i guiar/reflexionar sobre què li falta per assolir els objectius (feedforward). També emfatitza l’intercanvi i contrast d’evidències entre els agents educatius per a una avaluació més transparent i col·laborativa.

L‘eix 4 abasta el nivell institucional. A les classes influeixen totes les decisions preses pel que fa a l’estructura institucional, els seus processos administratius interns i amb la comunitat externa. Hi influeixen també determinades característiques dels agents, professorat i gestors, ja que les seves decisions pedagògiques i administratives fora de classe interfereixen en l’ensenyament de la matèria.  Per tant, els criteris dissenyats per a aquest propòsit abasten l'”estructura curricular”, l'”estructura física”, els “processos institucionals” i els “agents líders”. L’estructura curricular advoca per un enfocament transdisciplinari i tutorial dins del currículum, tot assegurant suficient temps setmanal per a l’Educació Física obligatòria a secundària. L’estructura física emfatitza la necessitat de disposar d’instal·lacions i recursos adequats, propis, versàtils, acollidors, que acomodin la diversitat i siguin segurs per a la realització d’activitats físiques. Els processos institucionals ressalten la importància d’integrar la tecnologia en processos administratius i pedagògics, la col·laboració institucional amb l’extrainstitucional, i la garantia de bones condicions laborals i d’aprenentatge. En els processos cal estimular la innovació i la qualitat, i la capacitació dels agents líders.  Sobre aquests últims, es destaca la importància de comptar amb un personal docent especialitzat, que prioritzi els processos democràtics, un lideratge distribuït i fomentant el protagonisme estudiantil en activitats escolars. Aquests agents líders han d’estar atents a un seguiment continu de les activitats i els resultats de l’assignatura per impulsar millores constants i assegurar l’efectivitat de les estratègies pedagògiques implementades.

Les col·laboracions per a l’elaboració d’EFCool

La plataforma és un dels tres productes resultants d’una investigació doctoral, que a més de la tesi ha tingut la intenció de ser un projecte R+D+I perquè les seves dades fossin transferides a la pràctica pedagògica. Un altre producte important que permet comprovar com es va arribar a aquests elements, és l’article “Educación Física de calidad: diseño y validación de una herramienta orientada a la reflexión e innovación en los procesos educativos” (Publicació completa en https://bit.ly/49XlhkL).

Tot això va despertar l’interès d’institucions que van decidir cofinançar perquè el coneixement produït fos compartit amb la comunitat acadèmica i escolar.

 

D’aquesta manera, el COPLEFC i l’INEFC venen invertint i promocionant la Plataforma perquè es converteixi en un projecte més ampli. Actualment la Plataforma EFCool està en la seva primera versió, més estàtica (www.efcool.net). En la segona fase del projecte, la intenció és transformar la plataforma en interactiva, viva, dinàmica, de manera que el professorat d’Educació Física pugui accedir-hi, alimentar-la i gaudir de recursos més avançats que els puguin servir de suport en la transformació d’una forma més efectiva, pràctica i evident.

Igualment, és important que els departaments i el seu professorat puguin connectar-se i formar una comunitat d’aprenentatge, amb el suport de consultors i professionals que ja promouen pràctiques innovadores. Aquest intercanvi de coneixement teoricopràctic, sumat a diferents col·laboracions, podria fomentar un moviment transformador per a l’àrea. Aquest és el principal objectiu d’una recerca educativa: l’existència d’un cercle virtuós, on teoria-pràctica-teoria es retroalimenten a partir del propi professorat d’Educació Física, on universitat i institucions educatives treballen conjuntament per posar en pràctica una EFQ.

Per això, si ets professor o professora d’EF i el teu centre i departament voleu iniciar un procés de reflexió i transformació, pots visitar la plataforma o posar-te en contacte amb nosaltres: https://efcool.net/contacto/

 

Eloísa Lorente Catalán (col. 5731) és professora catedràtica de l’àrea d’Ensenyament de l’INEFC de Lleida i investigadora i coordinadora del grup de recerca en Didàctica de les Activitats Físiques per a l’Educació, la Cultura i el Benestar (DECUBIAF).

 

 

Ana Flávia Leão Pereira és professora d’Educació Física a l’Instituto Federal de Minas Gerais (Brasil) a Secundària, formació professional i ensenyament universitari. Actualment és cap del Departament d’EF. Especialitzada en Neurociències i Inclusió Educativa, és igualment membre del grup DECUBIAF.