El dissabte 16 de novembre de 2019 va tenir lloc el primer Edcamp d’Educació Física. L’Edcamp és un espai creat per la Fundació Jaume Bofill per tal que el professorat d’una especialitat tingui l’oportunitat d’intercanviar, debatre, reflexionar i compartir inquietuds al voltant de les problemàtiques les quals ha d’afrontar en l’actualitat.
La Fundació va demanar al #EFteam (Lluís Almirall –col. 10637–, Carles González –col. 10241–, Meritxell Monguillot –col. 11280–, Josep Maria Piulachs –col. 11332– i Carles Zurita –col. 10583–) l’organització d’aquest singular esdeveniment formatiu.
Gairebé una seixantena de professors i professores d’Educació Física es van donar cita a l’INEFC Centre de Barcelona per compartir un matí d’anàlisis i propostes sobre la matèria.
En arribar a l’INEFC cada assistent feia una proposta de temàtica/problemàtica que volia tractar. Les propostes de tothom les vam agrupar en quatre blocs temàtics:
- Avaluació
- Continguts i competències
- Inclusió
- Estratègies didàctiques
Els assistents es van repartir en quatre aules, segons la seva preferència, per tal de debatre i compartir problemàtiques al voltant de cada un dels blocs temàtics establerts. A cada aula, un membre de l’EFteam dinamitzava la sessió, mentre que un relator/a agafava les idees principals que anaven sorgint.
Posteriorment els quatre grups de treball ens vam ajuntar en una aula per posar en comú les reflexions de cada grup. D’aquesta manera el professorat que havia participat en un grup tenia informació del que s’havia parlat en els altres tres grups de treball.
A continuació exposem les conclusions a les quals es va arribar en cada un dels blocs temàtics treballats.
1. Avaluació
El procés d’avaluació i tot el que comporta esdevé una gran preocupació del professorat. Concretament, preocupen els aspectes següents: què avaluar, per a què avaluem, com avaluem i qui avalua.
Tothom va reconèixer que malgrat que estem obligats a qualificar l’alumnat i a generar informes d’avaluació personalitzats, el més important és acompanyar l’alumnat al llarg del procés d’aprenentatge. Es tracta de posar el focus en l’alumnat, veritable protagonista de l’acció educativa fent-lo participar en el procés d’avaluació perquè sigui conscient de tot el que aprèn i tenir-lo constantment informat dels criteris pels quals serà avaluat, així com dels diferents nivells d’assoliment als quals pot aspirar.
En el debat va sortir la idea de no hipotecar temps de pràctica motriu a costa d’omplir instruments d’avaluació (rúbriques, graelles, dianes d’aprenentatge, etc.) i, per tant, aconseguir equilibrar temps de reflexió amb temps de motricitat, que no podem oblidar que és l’essència de la nostra disciplina.
Una frase de Daryl Siedentop “ensenya el que avaluïs i avalua el que ensenyis” ha de guiar la manera d’enfocar el procés d’aprenentatge de l’Educació Física.
2. Continguts i competències
El grup de treball d’aquest bloc va centrar el debat en la manera d’afrontar l’aprenentatge dels valors, que és una de les competències bàsiques més difícils d’avaluar. La intencionalitat és clau per desenvolupar els valors i, per tant, el professorat ha d’aprofitar les situacions que es generen en una classe per treballar-los, i si no s’arriben a generar, les hauríem de provocar perquè esdevinguin oportunitats d’aprenentatge.
El model d’educació física d’un centre no hauria de canviar en funció del professorat que hi hagi al centre.
L’Educació Física no és l’única matèria responsable de promoure els hàbits saludables al centre. Ara bé, hauria de liderar aquesta promoció i aprofitar les sinergies amb els consells esportius, ajuntaments, comunitat educativa, etc. per remar tots junts en la mateixa direcció de promoció.
3. Inclusió
El professorat reconeix la gran diversitat amb la qual es troba a l’aula. Alumnat amb trastorns de conducta, problemes d’aprenentatge, de convivència, disruptius, amb discapacitat, etc. L’aprenentatge cooperatiu apareix com una estratègia didàctica ideal per tractar amb l’alumnat amb aquestes i altres dificultats, ja que les metodologies més inclusives són les que més afavoreixen la convivència a les aules.
L’Educació Física és una matèria que no només ajuda a detectar/diagnosticar problemàtiques socials, sinó que a més col·labora a resoldre-les.
S’han explorat estratègies per incloure a l’aula alumnat amb TEA (trastorn de l’espectre autista).
És important demanar suport extern a institucions com ara l’ONCE (per exemple) en el cas de tenir alumnat amb algun tipus de discapacitat.
El treball cooperatiu és un plantejament didàctic que facilita la inclusió de l’alumnat amb necessitats específiques, ja que permet que aprengui sota el paraigua d’un grup d’iguals.
4. Estratègies didàctiques
Els treballs per projectes donen molt bons resultats, perquè són treballs contextualitzats dins l’entorn proper a l’alumnat i amb un impacte directe a la seva realitat. Reproduir allò que anomenem “Una educació física per a la vida” pot ser la millor estratègia: l’alumnat se sent còmode i la seva motivació és molt alta.
L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia molt utilitzada pel professorat d’Educació Física perquè és molt inclusiva. També és molt interessant l’opció de col·laborar entre docents per de dissenyar i compartir projectes, així com aplicar-los en diferents contextos.
La gamificació està de moda, però no deixa de ser una manera més d’ensenyar. Això sí, és una estratègia motivant, més propera a l’alumnat, més lúdica, etc. Tampoc no cal ser un expert en gamificació i dur a terme un macroprojecte gamificat. Podem incorporar elements de la gamificació, com ara les recompenses, i fer participar l’alumnat en el disseny dels reptes perquè siguin coneguts i acceptats per ells i elles des del primer moment. No cal gamificar un curs sencer: una unitat didàctica gamificada pot ser suficient per generar impacte entre l’alumnat i donar un punt extraordinari de motivació.
Podeu consultar aquí el mapa de les sessions amb tots els detalls de la jornada.
* * *