Aquest article forma part d’INEFC Aula, una col·laboració entre l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya i el diari Mundo Deportivo que recull articles escrits per professors i professores del centre sobre diverses temàtiques relacionades amb l’esport i l’activitat física. El COPLEFC ha rebut el vistiplau per fer-ne difusió a través Docusport.cat, en què publicarem articles signat per col·legiats. Amb aquesta iniciativa el col·lectiu col·legial i els lectors en general tindran accés a temes propis de recerca o bé aspectes vinculats a l’ampli món de l’activitat física i de l’esport.
Aquest article és de Carles González Arévalo (col. 10241), professor d’INEFC Barcelona.
L’educació esportiva generalment se centra en l’aprenentatge de les habilitats tècniques d’aquest esport, de la tàctica, de l’estratègia, dels aspectes bàsics del reglament i de la preparació física, i deixa en un segon pla l’educació en valors.
L’esport és un escenari ideal per al desenvolupament integral de la persona, ja que no sols promou la salut física, sinó també la socialització, la cooperació i les habilitats socials i els valors necessaris per a la vida en societat. En tractar-se d’una activitat que sol ser motivant per a la majoria, amb un alt grau d’implicació emocional, la pràctica esportiva és ideal per treballar aspectes com l’empatia, la comunicació o la resolució de conflictes mitjançant el diàleg i el consens.
A més, l’aprenentatge és vivencial i permet experimentar una gran varietat de situacions motrius reals d’interacció amb altres persones on valors com el respecte (a les normes, als tècnics, als jutges…), la tolerància, la solidaritat o la responsabilitat es posen a prova constantment. S’aprèn amb el cor, amb la vivència.
La pràctica esportiva és ideal per treballar aspectes com l’empatia, la comunicació o la resolució de conflictes
Cada tipus d’activitat pot posar l’accent en un aprenentatge per a la vida. Per això és tan important que el nen i la nena en la iniciació esportiva tinguin experiències variades practicant activitats físiques i esportives de diferent tipologia per absorbir el millor de cadascuna.
Les activitats expressives potencien els aspectes d’expressió del cos i el moviment com a elements bàsics de comunicació: a través del cos, els éssers humans som capaços d’expressar sentiments, idees, emocions, estats d’ànim, etc. Per part seva, les activitats físiques individuals permeten desenvolupar valors com l’esforç, la superació, l’autoexigència, la perseverança, l’autodisciplina, l’autoconeixement, etc.
El respecte per l’adversari i pel reglament són els valors més destacables de les activitats de lluita o combat i de raqueta. L’error es paga molt car en aquests esports i educar en la gestió d’aquests errors –que tant sí com no apareixeran– esdevé imprescindible. Per a l’esport i per a la vida. En el cas de les activitats d’equip, valors com l’ajuda mútua, el treball en equip, la tolerància a l’error dels companys, la cohesió del grup… són fonamentals.
A més, quan les activitats físiques són practicades en la naturalesa, el valor afegit és la presa de contacte amb un entorn ric i molt saludable. La pràctica d’activitats en el medi natural (terra, mar o aire) porta associada valors relatius al manteniment i la cura de l’entorn natural, basats en criteris sostenibles.
Educar a través de l’esport ha d’anar més enllà i preocupar-se per l’aprenentatge dels valors i les habilitats socials.
Educar a través de l’esport ha d’anar més enllà i preocupar-se per l’aprenentatge dels valors i les habilitats socials, ja que contribueix a la formació de ciutadans i ciutadanes amb més respecte i compromís amb el seu entorn.
Carles González Arévalo (col. 10241) és doctor per la Universitat de Barcelona, professor d’INEFC Barcelona i investigador del GISEAFE (Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport). Les seves principals línies de recerca són la qualitat de l’educació física i l’esport en edat escolar.
