Estem vivint uns anys polítics molt rics des de molts sentits. Les diverses conteses electorals han estat motiu de confrontació d’idees i també de propostes, que és el que realment interessa, més enllà dels discursos instal·lats en missatges simplificadors i massa vegades de desqualificació de l’adversari polític.

Amb aquesta perspectiva d’anàlisi propositiva es va organitzar el debat electoral sobre matèria esportiva el 21 de juny passat a l’INEFC, organitzat per la Fundació Catalana per a l’Esport, amb el suport i la col·laboració del mateix INEFC, l’Indescat i el COPLEFC. Entre altres qüestions interessants d’aquell acte, una de les afirmacions que hi van aparèixer, una mena d’idea insistida, va ser: cal que fem política, o més ben dit, que els interessats en l’exercici físic i l’esport no tinguin por a fer política.

Fent política sense embuts, la capacitat d’incidència en la cosa pública, reguladora de la vida comuna, de tots, serà més fàcil. No oblidem que és des de la política, mitjançant el Parlament, que el legislador pren cos i es proclamen les lleis. I que des de la política es constitueix el Govern de la Generalitat, com el de l’Estat, els quals aproven decrets, ordres i reglaments. No és pas poca cosa. ¿No és cert que sovint creiem o diem que depenem d’ells? ¿Del Govern i del Parlament?

Per tant, des del Col·legi animem els col·legiats i les col·legiades a la participació política, cadascú des dels pressupòsits ideològics que més li escaiguin. Perquè això només pot reportar beneficis: el nostre sector podrà tenir veu en l’àmbit decisori, tindrà més visibilitat, ha de facilitar una regulació professional més ajustada a les necessitats del col·lectiu i, encara, permetria evitar situacions poc alliçonadores amb nomenaments a favor de càrrecs desconeixedors de les nostres idiosincràsia i necessitats.

Mentre ens aixopluguem en el paper de tècnics i no ens atrevim a intervenir en aquelles instàncies on es prenen decisions, algú les pren per nosaltres, i això, fins ara, no ens ha resultat gaire favorable. I encara més, ens podem trobar que, per aquest desconeixement, els parlamentaris es deixin “ensarronar” en el tràmit d’alguna llei i acabin tancant un text que impossibiliti a la mateixa Administració (al Govern) de garantir la igualtat per a tothom en alguns aspectes com, per exemple, que la formació que reben les persones que dirigeixen exercici físic sigui la idònia i equivalent, independentment de la seva procedència.

Creiem que la democràcia exigeix una cultura política més aprofundida dels ciutadans, també de cadascuna de les persones col·legiades, i així mateix una veritable legitimació democràtica, la qual, tot superant la simple intervenció cada ics temps dipositant el vot en una urna, faci el sistema més eficient. Cada dia hem de guanyar-nos el nostre demà, i la política hi té molt a veure, tant individualment com col·lectivament.