“A Catalunya tenim 25.000 lesions anuals en el futbol base”

Javier Peña (col. 9840) i Joshua Colomar (col. 55626) són dos dels integrants destacats del Projecte SONAR, una iniciativa de recerca aplicada impulsada pel Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la Universitat de Vic (UVic-UCC), amb el suport i la col·laboració del COPLEFC. El seu objectiu és estudiar i prevenir les lesions en l’esport base i de formació creant eines que permetin que la pràctica esportiva sigui més segura. En aquesta entrevista, parlem amb ells de la trajectòria del projecte, del paper dels clubs esportius i dels seus reptes de futur.

Després de la trajectòria acumulada, ¿el projecte Sonar continua amb la mateixa intenció que el va impulsar? Posa’ns una mica en context.

La voluntat del projecte es manté inalterada, vetllar per la salut dels joves esportistes. El que tenim ara és una millor plataforma, més mitjans, i creiem que més coneixement de com aconseguir els nostres objectius.

Quin volum d’esportistes analitzeu i de quants esports?

El volum d’esportistes és difícil de dir sense haver acabat la temporada, perquè cada entitat participant entra els equips que vol de la seva estructura en l’aplicatiu de registre. El que podem explicar amb data d’avui és que la present temporada 10 entitats catalanes han aportat lesions i que en portem més de 200 enregistrades.

“La voluntat del projecte es manté inalterada, vetllar per la salut dels joves esportistes”

A nivell personal, què és el que t’atreia o et motivava de l’estudi de les lesions en la pràctica esportiva?

La meva doble vessant d’investigador o preparador físic em deia que teníem moltes lesions en categories inferiors i que era necessari saber més per poder contrarestar-les. Al dia d’avui la situació no ha millorat i cal seguir impulsant iniciatives que millorin la seguretat de les pràctiques.

Les lesions, podem concebre-les només com un accident –simplement passen– o tenen algun aspecte estructural –passen perquè l’esport o l’entrenament no s’organitza o no es fa bé–?

Hi ha de tot. Algunes són accidentals i són inevitables, però en d’altres sabem que les intervencions educatives (formació dels professionals i dels propis esportistes i les seves famílies), ambientals (introducció de protocols de prevenció de lesions en les sessions i rutines de treball) i legislatives (normatives de les federacions, com portar casc en determinats esports de forma obligatòria, per exemple) tenen molta incidència en la no aparició d’algunes lesions.

En l’esport de competició de primer nivell hi ha la sensació que els esportistes es lesionen cada vegada més. ¿Això també passa en l’esport juvenil i infantil? L’evidència què hi diu: ¿les lesions augmenten cada vegada més?

Doncs malauradament sí, et donaré un parell de dades que s’han fet públiques a mitjans de comunicació. A Catalunya tenim 25.000 lesions anuals en el futbol base, de les quals 1.000 són trencament del lligament encreuat anterior i al bàsquet cada setmana hi ha 3 jugadors o jugadores que s’operen els encreuats a la demarcació de Barcelona. A mi em semblen dades preocupants, la veritat.

Les eines del SONAR es podrien considerar com les “armilles biomètriques” que porten els jugadors d’elit per als clubs no professionals?

Bé, fins a cert punt sí perquè permeten tenir un tauler d’instruments que t’informa de manera continuada del que està passant en les lesions de la teva entitat. A diferència de les “armilles” que recullen les dades de forma automàtica, en aquest cas cal introduir la informació, però el procés està tan optimitzat que costa menys de 3 minuts per cada cas.

¿I es lesionen més les noies joves esportistes? En cas afirmatiu, per què?

Els estudis comparatius no ens diuen que es lesionin més, de fet les diferències no són significatives quant a prevalença o incidència. El que sí que són un pèl diferents són les lesions que es pateixen, però depèn de cada context o modalitat. També és cert que en alguns casos, les noies estan practicant alguns esports més que abans, com per exemple el futbol. En aquests esports algunes lesions són molt prevalents i ser noia és factor de risc, com és el cas de la lesió de l’encreuat. Ara bé, també trobem casos contraris, perquè per exemple al voleibol o al bàsquet, els nois pateixen més tendinopatia rotuliana.

“Hi ha estudis científics que parlen que les mesures preventives poden reduir entre un 40 i un 70% el risc de patir algunes de les lesions més serioses”

Com pot ajudar un club l’eina multimèdia del Sonar i tenir dades de les lesions que afecten els seus esportistes?

Sobretot té a veure la magnitud del problema que tenen ells i d’adonar-se que els està passant. Amagar el cap i ignorar la problemàtica per por a donar una visió negativa de la pràctica esportiva no soluciona el problema. Volem que la gent faci molt d’esport, però que el faci de forma segura. Si tinc dades, puc prendre decisions informades, i si hi introdueixo mesures, puc avaluar-ne l’eficàcia.

Fins a quin punt podem reduir les lesions en l’àmbit de l’esport infantil i juvenil?

Doncs depèn de la lesió i del context, però hi ha estudis científics que parlen que les mesures preventives poden reduir entre un 40 i un 70% el risc de patir algunes de les lesions més serioses.

Com valores la col·laboració del COPLEFC en el projecte?

Com a fonamental. Per dos motius, d’una banda pel suport econòmic, estratègic i fins i tot polític que ens han donat en tot moment, sempre de forma decidida. Per una altra, perquè els col·legiats són fonamentals per tal que un projecte com aquest tingui una penetració adequada en les entitats esportives. Cal un perfil i una forma d’entendre l’esport de competició amb una visió àmplia per tal de trobar el valor afegit que el SONAR comporta.

Quins reptes us plantegeu per al projecte de cara al futur?

Precisament pel que comentava en l’altra pregunta, a partir d’ara farem una cerca d’entitats més activa, perquè volem que la gent que estigui en el projecte tingui un alt compromís. A partir d’aquestes entitats “sentinella”, la nostra voluntat és elaborar un informe anual de les lesions en edats infantils i juvenils a Catalunya. Al marge d’aquestes qüestions, volem seguir fent créixer els recursos que el projecte ofereix, així com abordar iniciatives noves. També, per què no dir-ho, volem explorar si la nova estructura de la Generalitat amb la Conselleria d’Esports veu la importància de tot això i ens vol donar suport.

“No és bo que un noi o una noia de 12 o 13 anys entreni 3 cops al dia o competeixi 3 cops cada cap de setmana”

Al marge de l’entrenament i la competició regular, si et demanessin un consell, el més important que tots hauríem de tenir en compte per prevenir lesions en la nostra pràctica esportiva quotidiana fora de l’esport de competició, quin destacaries?

Fer servir el sentit comú. No és bo que un noi o una noia de 12 o 13 anys entreni 3 cops al dia o competeixi 3 cops cada cap de setmana. No cal cremar etapes, ni fer entrenaments extres cada dos per tres. És important que es promogui el descans, que es cultivin altres interessos i que es tingui en compte que l’esport a aquestes edats és per passar-s’ho bé. Només un percentatge molt petit dels nois i noies que el practiquen arribaran a l’elit i es pot promoure un esport de competició més centrat en el que els nens necessiten i menys en els resultats competitius. L’excusa que nois i noies viuen l’esport amb passió no justifica qualsevol actitud al voltant de l’esport de menors, i com a professional i com pare crec que ens cal una reflexió profunda al voltant.