El sector de l’esport i l’activitat física a Catalunya viu un moment de profunda transformació. Després d’anys de sacsejades derivades de la pandèmia i els canvis macroeconòmics, les dades recents ens dibuixen un escenari de clara recuperació, consolidació empresarial i noves oportunitats professionals per als col·legiats del COPLEFC.
A través d’una lectura creuada de les principals dades extretes de l’Informe econòmic de la indústria de l’esport a Catalunya 2018-2024, elaborat per Pimec Esports | Observatori de la pime de Catalunya; i de l’Informe de centres esportius de Barcelona 2025, elaborat per 2Playbook amb l’impuls d’ADECAFF i l’Institut Barcelona Esports (IBE) de l’Ajuntament de Barcelona, analitzem les tendències clau que marcaran el rumb de la nostra professió en els pròxims anys.
El motor econòmic: ocupació i teixit empresarial en ascens
L’esport català no és només salut i benestar; és un pilar econòmic de primer ordre. Si mirem l’evolució del teixit empresarial des del 2018, s’observa una línia lleugerament ascendent però sostinguda i sòlida. Malgrat “el pes del sector sobre el total d’empreses catalanes és dels més baixos, només per sobre de Madrid”, Catalunya es manté com un dels principals pols d’activitat empresarial esportiva de l’Estat, resistint el sotrac de la crisi sanitària i demostrant una capacitat de resiliència superior a la de molts altres sectors tradicionals.
Aquest creixement empresarial es tradueix directament en el mercat laboral. L’ocupació en el sector esportiu ha crescut de manera important, absorbint un volum creixent de professionals qualificats. Per als educadors i educadores físics esportius, aquest escenari valida una realitat que constatem en el dia a dia: la demanda de professionals formats és alta. No obstant això, aquesta reactivació econòmica posa sobre la taula reptes estructurals que cal abordar, com la rendibilitat dels operadors davant l’increment de costos (energètics, de subministraments i salarials) i la necessitat de millorar la productivitat per ocupat.
Com recull literalment l’Informe econòmic de la indústria de l’esport a Catalunya,“l’evolució del teixit empresarial reflecteix una línia ascendent des del 2018, consolidant Catalunya com un motor econòmic esportiu, tot i que els operadors han d’afrontar reptes de rendibilitat i productivitat per ocupat davant l’increment de costos”.
Ingressos, despesa pública i hàbits de consum
Tot i que els resultats econòmics abans d’impostos “continua per sota del conjunt dels serveis”, l’anàlisi de la rendibilitat financera de les empreses esportives catalanes mostra símptomes clars de recuperació, amb uns ingressos que tornen a tendir al creixement. Aquesta recuperació s’alimenta de dues vies complementàries.
D’una banda, la despesa de les llars, ja que la ciutadania catalana continua prioritzant la salut i l’activitat física en el seu pressupost familiar. Tot i que encara no s’han recuperat els nivells previs a la pandèmia, els serveis esportius es perceben com un bé de primera necessitat, fet que consolida uns hàbits de pràctica esportiva força consolidats entre la població.
D’altra banda, el suport públic, degut al fet que les administracions mantenen una línia de despesa pública i inversió en instal·lacions i programes esportius, conscient del retorn social que genera la pràctica de l’activitat física en la salut preventiva de la població. Segons recull l’informe, “la despesa pública en esport per part de la Generalitat de Catalunya també ha crescut, amb un increment del 38,8% entre 2016 i 2023”.
Aquesta confluència de l’interès privat i el suport públic obre un ventall d’oportunitats per a la gestió esportiva, on els professionals del COPLEFC tenen un paper clau en el disseny de programes eficients, sostenibles i de qualitat. Tal com afirma el document referenciat anteriorment, “l’anàlisi mostra la recuperació d’ingressos i rendibilitat en l’àmbit empresarial, acompanyada d’una despesa de les llars i pública que manté l’esport com una prioritat, reforçant els hàbits de pràctica de la ciutadania”.
L’ecosistema del fitness a Barcelona: una anàlisi de qualitativa i de densitat
Si ens fixem específicament en la capital catalana i un dels subsectors més dinàmics, el del fitness i els centres esportius (gimnasos, centres de crossfit, estudis de ioga o pilates, etc.), l’Informe de centres esportius de Barcelona 2025 ens ofereix una imatge molt reveladora: Barcelona es confirma com un territori d’alta penetració i competitivitat.
Quan es compara la densitat de centres de fitness per habitant entre Barcelona i Madrid, les dades mostren dinàmiques de mercat diferenciades. Barcelona aposta per una distribució molt lligada a la identitat de barri, on la proximitat és un factor crític de decisió per a l’usuari. Aquesta alta densitat pot fer pensar en un mercat proper a la saturació, però la realitat reflecteix una tendència cap a la fragmentació i la hiperespecialització.
Així mateix, la metodologia que s’ha fet servir en aquests estudis de camp ens permet cartografiar amb precisió com es distribueixen aquests espais pel territori. Per als gestors i emprenedors del COPLEFC, conèixer aquesta densitat és fonamental per identificar “zones blanques” (barris o districtes amb menor oferta) o per definir estratègies de diferenciació en zones d’alta competència. L’informe de Barcelona ho resumeix de la següent manera: “l’estudi utilitza una metodologia que permet cartografiar la densitat de centres per habitant a Barcelona, oferint una comparativa directa amb Madrid i evidenciant diferents dinàmiques de mercat”.
Tipologies de negoci al fitness: cap a on va el mercat urbà?
L’estudi de Barcelona, elaborat per 2Playbook i impulsat per ADECAFF i l’IBE, desglossa de manera acurada les tipologies de negoci que configuren l’oferta actual de l’activitat física urbana. Ja no parlem només del gimnàs tradicional; el ventall s’ha diversificat enormement:
El model concessional i de gran format
Barcelona compta amb una xarxa molt potent de Centres Esportius Municipals (CEM) sota règim de concessió, un model d’èxit que combina la gestió privada amb l’accés públic i universal. Aquests operadors mantenen un volum massiu de practicants, però han hagut d’adaptar-se ràpidament per competir amb les noves demandes del mercat.
El baix cost i els macrogimnasos privats
Models de negoci basats en el volum, preus ajustats i una forta digitalització dels processos. Atreuen un públic jove i autònom, fet que desafia els professionals a trobar noves fórmules de fidelització on el valor afegit resideixi en l’assessorament humà i professional.
Els estudis boutique i l’entrenament personal
És el segment que ha registrat un creixement més exponencial a la ciutat. Centres especialitzats en una única disciplina (pilates, ioga, cicles de força, boxa…) o enfocats exclusivament a l’entrenament personal en grups reduïts. Aquest model és, sens dubte, un dels nínxols més clars d’autoocupació per als graduats en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFiE), ja que posa en valor la personalització, el rigor tècnic i el tracte de proximitat.
L’informe de Barcelona recull aquesta metamorfosi del sector: “s’identifiquen i classifiquen les diferents tipologies de negoci (des de grans operadors fins a estudis especialitzats), posant de manifest com l’oferta s’adapta a les noves demandes de personalització i proximitat de l’usuari urbà”.
El nexe educatiu i formatiu: competència contra intrusisme
Un dels punts clau de l’Informe econòmic de la indústria de l’esport a Catalunya 2018-2024 és l’anàlisi de l’àmbit educatiu i de la formació reglada en el sector de l’esport a Catalunya. El volum de persones que es formen en l’àmbit de les ciències de l’esport i les titulacions tècniques continua sent elevat. Catalunya exporta talent i coneixement, i el nivell dels nostres professionals és reconegut en l’àmbit europeu.
Aquesta realitat formativa és la millor eina per combatre el gran mal endèmic del sector: l’intrusisme professional. La regulació dels professionals de l’esport a Catalunya és pionera, i les dades demostren que les empreses que aposten per personal qualificat (graus universitaris, col·legiats i tècnics inscrits al ROPEC) no només ofereixen millors estàndards de seguretat, sinó que també obtenen millors ràtios de fidelització de clients i rendibilitat a llarg termini. Com recull aquest informe, “s’analitza l’àmbit educatiu i de formació en esport, destacant la importància de la qualificació professional per fer front a l’intrusisme i millorar la professionalització de les estructures organitzatives”.
Conclusions: un full de ruta per als col·legiats del COPLEFC
La combinació d’aquests dos informes ens deixa conclusions clares i encoratjadores, però també deures per al futur immediat:
- Consolidació de la salut com a eix central: l’esport ja no es veu només com a lleure o rendiment, sinó com un pilar de la salut pública i el benestar. El creixement dels estudis de proximitat i l’entrenament personal a Barcelona ho corroboren. Els professionals de la salut física tenim un mercat en clara expansió.
- Necessitat de visió empresarial: en un entorn d’alta densitat de competidors i de pressió sobre els marges financers, el professional de l’esport necessita formació en gestió, màrqueting i digitalització. Amb ser un excel·lent tècnic ja no n’hi ha prou; cal entendre el model de negoci, ja sigui en una gran concessió o en un petit estudi boutique.
- El valor de la col·legiació i la titulació: davant d’un mercat altament fragmentat i competitiu, el segell de qualitat que aporta la titulació oficial i el suport del COPLEFC és el principal factor de diferenciació per transmetre confiança a uns usuaris cada vegada més exigents i informats.
En definitiva, les dades ens diuen que el sector de l’esport a Catalunya té múscul, té capacitat d’adaptació i té futur. Està a les nostres mans, com a col·lectiu professional, liderar aquesta nova etapa transformant les dades i les tendències macroeconòmiques en propostes de valor reals per a la salut de la nostra societat.
Referències bibliogràfiques:
- Informe econòmic de la indústria de l’esport a Catalunya 2018-2024, elaborat per Pimec Esports | Observatori de la pime de Catalunya
- Per accedir a l’Informe de centres esportius de Barcelona 2025, elaborat per 2Playbook amb l’impuls d’ADECAFF i l’Institut Barcelona Esports (IBE) de l’Ajuntament de Barcelona, heu d’omplir aquest formulari.
Article elaborat per Docusport.cat
